dissabte, 13 d’abril del 2024

GR3: Barranc dels Horts - Arèn

Blog de Muntanya
L'etapa d'avui del GR3 ha estat singular perquè hem tingut un problema de logística i no ha estat possible comptar amb l'autocar que normalment ens porta en aquestes sortides del grup de caminadors.  Avui ens hem desplaçat en vehices particulars i hem hagut de fer una maniobra de cotxes per resoldre el problema d'acabar el recorregut en un lloc difrerent del punt de partida.
Hem esmorzar en el restaurant Casa Isidro del Pont de Montanyana, on vam dinar al final de l'etapa anterior. Després hem fet el curt desplaçament en cotxe fins al punt de partida, uns tres km més avall, a la zona del Barranc dels Horts. 
Hem fet la primera part del recorregut, que coincideix amb el traçat del GR1 que ja vam recórrer fa uns anys, per la petita carretera que ve de Sant Esteve de la Sarga.  Aviat hem arribat al Pont de Montanyana i entrant en el nucli antic, situat a la ribera esquerra de la Noguera Ribagorçana. És un poble petit però amb velles cases de pedra i amb racons ben interessants.
Hem sortit per l'altra banda del poble agafant una petita pista per iniciar un llarg recorregut paral·lel al riu. Hem anat pujant suaument per la vall ribagorçana, travessant diversos barrancs que baixen cap al riu. A causa de les pluges dels darrer dies, els barrancs portaven aigua i en algun cas hem hagut de saltar per les pedres per travessar el torrent sense mullar-nos els peus.
Hem passat per boscos de ribera, rouredes i extensos camps de conreu amb cereals i colza. Al fons hem començat a veure la Serra de Sant Gervàs, una de les properes fites del nostre recorregut. 
Ens hem aturat a esmorzar al costat d'un pont de canalons sobre la Noguera Ribagorçana i hem aprofitat per fer la tradicional foto de grup al mig del pont.
L'últim dels barrancs, el d'Orrit, és el més important i té una llera tan ampla que mostra clarament que de vegades té grans crescudes. Avui baixava un petit cabal i un dels caminadors ha aprofitat l'oportunitat per combatre la calor remullant-se una mica a les fredes aigües del torrent.
Al cap de poc hem arribat al Pont d'Orrit, teòric final d'etapa. És un petit nucli amb un parell de cases i una petita ermita, a més del pont sobre la Noguera Ribagorçana.
Nosaltres no hem acabat aquí l'etapa sinó que hem baixat uns metres per la carretera de Viella fins al nucli comercial d'Arèn, on hi ha diversos bars i restaurants, entre altres serveis, i hem acabat la jornada dinant en el restaurant Escarlà.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta etapa, que ha estat produït per GREaperos Productions i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:


ENTRADES RELACIONADES:
GR3: Àger -
S. Esteve, 2024
Cova Negra de
Corçà, 2022
GR1: El Pont -
Corçà, 2015

dijous, 11 d’abril del 2024

Ascensió al Pic Negre (2.642 m)

Pic Negre
Avui volíem fer una sortida d'esquí de muntanya combinada amb raquetes però, encara que estem a l'inici de la primavera, la falta de neu ens ha aconsellat plantejar la sortida com una activitat d'infanteria: a peu.
Des de l'estació d'esquí de fons de la Rabassa, l'ascensió al Pic Negre és una activitat fàcil i curta que es pot allargar visitant dos cims veïns molt propers: el Pic Negre d'Urgell i el Monturull. Nosaltres ens hem conformat amb el primer cim perquè feia un vent molt fort i hem preferit no fer el recorregut per la cresta ventada.
Hem arribat a l'estació d'esquí de la Rabassa, ara tancada per final de temporada i totalment deserta, començant a caminar per una pista. Al cap de poc hem arribat al refugi de Roca de Pimes, un magnífic refugi lliure que sembla molt confortable.
Hem seguit, sempre per les pistes de l'estació de fons, pujant per una valleta fins a la carena fronterera. L'itinerari per la carena és molt panoràmic, amb grans vistes pirinenques. Hem resseguit la carena durant una bona estona, procurant evitar els lloms que formen petites pujades i baixades. 
Aviat hem començat a veure el Pic Negre, amb la pedrera d'aquest color que li dona nom, i després d'una pujada final, curta però molt pendent, hem arribat al cim. 
En el cim feia un vent molt fort, de manera que no ens hi hem entretingut gaire. Només hem fet les fotos de cim i una panoràmica circular:
Pic Negre
Després hem iniciat la baixada pel mateix camí. A mesura que baixàvem ha anat afluixant el vent i quan hem arribat al refugi de Roca de Pimes ja no bufava gaire i feia un bon sol, de manera que hem aprofitat per dinar, abans de completar el recorregut fins al cotxe per iniciar el retorn a casa.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta sortida. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:


ENTRADES RELACIONADES:
Cap dels
Agols, 2021
Pic de
Medacorba, 2020
Pic de
Monturull, 2014