Pic de Monturull (2.761 m) amb esquís

Per fi hem iniciat avui la temporada d'esquí de muntanya 2014 amb una ascensió que teníem pendent des de fa temps i en la que teníem un intent frustrat, l'any 2011, a causa del torb. En aquesta ocasió les condicions eren bones, encara que potser l'ascensió hauria estat millor amb una mica més de neu. Avui ens ha acompanyat en Toni, recuperat per a l'esquí de muntanya després d'uns anys de sequera esquiadora. Hem sortit de casa ben aviat i, després d'un petit esmorzar a Martinet, hem arribat al pàrquing de l'estació d'esquí d'Aransa, punt de partida de l'ascensió. Les previsions del temps eren bones encara que hi havia possibilitat de vent fort; de moment hi havia calma absoluta i es confirmava el bon temps. Hem iniciat el camí seguint les pistes d'esquí de fons, encara desertes, fins al refugi liure de Prat Miró. Aquí hi ha dues possibilitats. El mapa d'hivern de l'Alpina marca l'itinerari seguint la mateixa pista fins el Coll de Dalt i després resseguint tota la llarguíssima carena fins al cim. Nosaltres hem preferit l'altre itinerari, una mica més curt, que segueix per una altra pista, que puja fent llaçades fins al punt anomenat Pas de la Pera. Des d'aquí, per pales una mica dretes però sense problemes, hem arribat a la carena al costat del Coll de la Barra. A la carena començava a fer vent però no massa fort; res a veure amb el torb que vam trobar en aquesta carena l'any 2011. Des del coll de la Barra cal seguir la carena fins al cim, que ja es veia al fons. El més fàcil és no seguir estrictament la carena sinó una mica per sota, pel vesant oest, directament al Coll de Monturull. Des d'aquest coll només queda la pala final, que de vegades cal fer sense esquís perquè és força dreta i quan està ventada pot estar gelada o plena de pedres. Avui estava força bé i hem superat la pala arribant a l'ample cim amb els esquís als peus. Des del cim del Monturull el panorama és molt extens, especialment sobre les muntanyes andorranes. També teníem una bona vista de la carena fronterera, on hem reconegut diversos cims que hem fet amb esquís com la Tossa Plana de Lles, el Tossal Bovinar, la Tosseta de la Caülla i el Perafita. Hem fet les fotos del cim i una panoràmica circular:

Hem preparat el material i hem iniciat la baixada; la neu estava força bé a la pala final i en molt poc temps hem retornat al coll de Monturull. Després cal fer un larg flanquejament, procurant no perdre gaire alçada, fins al coll de la Barra. Una mica abans del coll, però, ja hem deixat la carena i hem iniciat la baixada directa. En el bosc la neu ja no estava tan bé però aviat hem arribat a les pistes d'esquí de fons, per on hem baixat fàcilment fins al punt de partida.
Us presentem aquí la pel·lícula de la jornada, cedida per Mountain Films per a tots els seguidors del blog:

---

---

ÀLBUM   DE   FOTOS   -   TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Intent al Monturull, 2011

Pic de Perafita amb esquís, 2010

Tosseta de la Caülla, 2004

---

Venta de Santa Lucía - Fuentes de Ebro

Venta de Santa Lucía - Pina de Ebro - Fuentes de Ebro

---

Catorzena etapa del Camí Català de Sant Jaume, entre la Venta de Santa Lucía i la població de Fuentes de Ebro. Avui hem completat la travessia dels Monegros y hem arribat a l'Ebre, ja a les portes de Saragossa. El dia era gris i emboirat. Fins i tot ha estat plovisquejant durant bona part del trajecte; no era exactament pluja sinó el que a Lleida anomenen boira ploranera o també boira pixanera. Tota l'etapa va per pistes amples travessant camps, primer de secà, a la zona dels Monegros, i més endavant de rec, ja arribant  a l'Ebre. Hem esmorzat al costat del polígon industrial de Pina, un lloc no massa acollidor però no hem trobat un lloc millor i teníem gana. Poc després hem arribat a Pina de Ebro. Hem travessat el poble fins a la plaça Major, on hem fet la foto de grup. A la sortida del poble hem arribat al punt més singular de l'etapa d'avui, el riu Ebre, que hem travessat per un pont de la carretera. Hem seguit un tram de carretera fins a l'estació vella de Pina, on hem enllaçat amb el Camí de Sant Jaume de l'Ebre per on vaig arribar fa ben poc amb la Magda venint de Velilla de Ebro. A partir d'aquest punt, el camí segueix paral·lel a la via del tren fins al final de l'etapa, a Fuentes de Ebro, un poble força gran on hem dinat. Com sempre, hem acabat l'etapa amb un bon dinar, avui a l'hostal Texas, on ens han donat un magnífic menú que tenia com a plat estrella les alubias rojas con arroz. Molt bo.

---

ÀLBUM   DE   FOTOS   -   TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

CSJ: Velilla - Pina de Ebro, 2013

CSJ: Montserrat Can Parera, 2013

Ascensió al Moncayo, 2012

---

Refugio de los Fenales - Rodellar

Refugio de los Fenales - Bara - Nasarre - Losa Mora - Puente de las Cabras - Rodellar

---

La segona etapa de la nostra travessia per la Sierra de Guara ha estat d'aquelles que fan història. Ahir al vespre vam arribar al refugi forestal de Los Fenales, on hem dormit. Tota la nit ha estat plovent; no ha estat una pluja fina sinó un xàfec intens amb estones de pedregada. Quan ens hem llevat al matí, encara fosc, els voltants del refugi estaven emblanquinats per la pedregada i encara plovia. El camí d'avui és llarg, tot i que hi ha diverses variants que permeten allargar-lo o escurçar-lo segons convingui, de manera que es preveia una jornada passada per aigua, tot i que a aquella hora encara no sabíem el que significaria per a nosaltres "passada per aigua". Mentre esmorzàvem ha deixat de ploure, de manera que hem iniciat la caminada amb un cert optimisme. Després de tota una nit plovent, l'aigua corria per tot arreu i tot estava enfangat. Hem començat pujant per la petita vall de Los Fenales fins al lloc anomenat Los Pasos, on hem agafat un camí de baixada en direcció a Bara. Tot ha anat la mar de bé fins que, ja ben a prop de Bara, hem arribat al riu Used, un afluent del riu Alcanadre que el camí travessa a gual. En condicions normals el riu es passa fàcilment caminant sobre les pedres de la llera però avui no eren condicions normals; el riu baixava amb força i era impossible travessar-lo sense mullar-se els peus. Ens hem descalçat i hem passat amb l'aigua a mitja cama fins a l'altra banda. Ens hem tornat a calçar i hem seguit el nostre camí pensant ja en el riu Alcanadre, que calia travessar més endavant, i en el Mascún, que també havíem de travessar per arribar a Rodellar per la ruta prevista. Poc més endavant hem trobat un altre rierol, no tan gran com l'Used però també impossible de travessar sense mullar-se els peus. Novament ens hem descalçat, l'hem travessat i hem seguit el nostre camí amb la mosca sota el nas. Hem arribat a Bara, un poble on a l'hivern no hi viu gairebé ningú, i hem enllaçat amb el GR1 que ens havia de portar a Nasarre. Des de Bara ja es veia i s'escoltava, allà mateix, el riu Alcanadre molt crescut; hem baixat al riu segunit el GR fins al pont... Ja no hi havia pont; una riuada anterior es va emportar la passera de fusta que comunicava les dues ribes del riu. Semblava impossible travessar l'Alcanadre en aquestes circumstàncies i potser ho era, si més no per a persones assenyades. També hem pensat que més endavant havíem de travessar el Mascún, si seguíem la ruta prevista, i no seria gens fàcil. Hem tornat al poble i hem preguntat a un home que hi havia per allà si hi havia algun pont o passera que ens pogués permetre superar el pas. Ens ha dit que l'única manera de passar era "a gual" i ens ha indicat el punt on hi ha menys fondària i la travessia és menys difícil. També ens ha desaconsellat seguir la ruta prevista, que implicava travessar el Mascún abans d'arribar a Rodellar. Hi havia dues opcions: o abandonar la ruta baixant a Nocito per la pista i trucar un cotxe que ens retornés a Castilsabás o bé travessar l'Alcanadre i anar per Nasarre i la Losa Mora fins al Puente de las Cabras, únic pont que permet arribar a Rodellar sense travessar el Mascún a peu. Finalment hem decidit seguir endavant.
La travessia de l'Alcanadre ha estat complicada. Per començar, hem optat per passar amb les botes posades; això ens donava més estabilitat i seguretat per passar caminant per sobre de les pedres, lluitant contra la força del riu. En el punt més fondo l'aigua ens arribava a la cintura; fins i tot en Joan ha perdut peu i s'ha mullat fins al coll. Per sort, l'aigua era freda però no gelada i hem arribat bé a l'altra banda, encara que ben remullats. Ràpidament hem iniciat la pujada cap a Nasarre, un poble abandonat situat més amunt, a l'altiplà. Dintre de l'església, restaurada i en bon estat, a diferència de les cases del poble, hem menjat una mica mentre començava a ploure fort. Hem seguit el nostre camí passant pel dolmen de la Losa Mora. A l'inici del Barranco de Andrebot hem deixat el camí normal que porta a Rodellar travessant el Mascún i hem agafat el camí de la Pardina de San Cristóbal i després una petrolera i diversos camins, marcats amb fites cada vegada més grans i artístiques, fins al Puente de las Cabras. Aquí hem constatat que havia estat un encert evitar el pas del Mascún; el riu baixava molt crescut i travessar-lo hauria estat molt difícil i fins i tot perillos. Després de passar el pont, un caminet ens ha portat ben aviat a Rodellar, final d'etapa. Després de menjar un plat combinat en el bar de la plaça, ens hem instal·lat en un apartament de Casa Javier, on hem posat totes les coses al costat de l'estufa per assecar-les i hem decidit deixar la tercera etapa de la travessia de Guara per a millor ocasió.
Us mostrem aquí el vídeo, cedit per edicions JGB per a tots els seguidors del blog.

---

---

ÀLBUM   DE   FOTOS   -   TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Gorgas Negras Alcanadre, 2011

La Fajas de Otín, 2000

Gorgas Negras Alcanadre,1984

---

Ascensió al Tozal de Guara (2.078m)

Vadiello - Vírgen de Fabana - Gargantas de Fabana - Puerto de Petreñales - Tozal de Guara - Refugio de los Fenales

---

Primera etapa de la nostra travessia per la Sierra de Guara, un dels llocs més interessants del Prepirineu. Aquesta vegada pretenem travessar la serra en tres etapes, des de Vadiello fins a Alquézar, per camins de muntanya. No és la millor època, ja que fa fred i moltes de les instal·lacions que ens podien servir de suport estan tancades perquè estem fora de temporada. A més, la previsió del temps no és gens bona i s'esperen pluges però anem ben equipats i iniciem el camí amb optimisme. Hem dormit al refugi El Pajar del poble de Castilsabás; després d'esmorzar una mica, el propietari del refugi -Ismael- ens ha acompanyat en cotxe fins a Vadiello, punt d'inici de la sortida. No plou però el dia és gris i sembla que en qualsevol moment pot començar la pluja. Travessem el túnel i passem per sobre el mur de la presa per iniciar la pujada per una pista i més endavant per un cimí fins a les runes de l'ermita de la Vírgen de Fabana. El camí s'engorja i puja per la llera d'un torrent, a l'indret conegut com Gargantas de Fabana. No baixa molta aigua però hem d'anar amb compte per no mullar-nos els peus. Entre la boira hem aribat al Puerto de Petreñales, on comença la pujada al cim del Tozal. Hem menjat una mica al costat de la Fuente del Chinebro; després hem travessat el Llano de los Hongos i hem iniciat la pujada final per un caminet ben marcat. Quan faltava poc per arribar al cim s'ha obert el cel uns instants i hem vist un retall de cel blau. Per un moment hem pensat que finalment podríem gaudir del gran panorama que normalment es veu des d'aquest mirador privilegiat. En dies clars es veu gairebé tot el Pirineu, el Moncayo i tota la Depressió de l'Ebre però avui ha estat una il·lusió efímera; en pocs minuts s'ha tapat novament i ja no hem vist més el sol. Hem arribat al cim entre la boira i hem fet quatre fotos abans d'iniciar el descens. En els darrers metres de pujada ja havíem començat a trobar una mica de neu i la baixada era per la vessant nord, de manera que hi havia una bona capa de neu, d'uns 30 cm. Amb l'ajut del GPS, avui especialment útil per orientar-se amb boira i neu, hem iniciat el descens, primer per la carena i després, a partir de la cota 1.926, per un camí que baixa en diagonal i que, sense més problemes que la humitat dels peus, ens ha portat al Refugio de los Fenales on teníem previst passar la nit. Hem recollit lenya per encendre foc, cosa que no ha estat gens fàcil perquè tota la llenya estava molt humida. Finalment hem sopat a la vora del foc en aquest refugi, molt confortable.

---

ÀLBUM   DE   FOTOS   -   TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Guara BTT 2007

Canal del Palomo, 1998

Guara BTT 1989

---

VF Peña de San Miguel

Hem vingut a Guara novament, per fer una travessia de tres etapes per aquesta serra prepirinenca. Avui hem fet únicament l'aproximació en cotxe a la zona però hem arribat relativament aviat i hem aprofitat el temps que teníem per fer una passejada que teníem pendent: la pujada a la Peña de San Miguel, un penyal bessó de la Peña de Amán, en el lloc anomenat Salto de Roldán, a la sortida de les Palomeras del Flúmen. És una petita ferrada, o més aviat un camí equipat amb dos petits trams equipats, fàcils però verticals. Uns quants esglaons clavats a la paret i una curta escala ajuden a superar els dos punts més drets de l'ascensió. Plovia una mica però com que l'excursió era curta no ens hem desanimat i hem fet per primera vegada una ferrata amb paraigües. En poc més d'una hora hem fet la pujada i la baixada, des del pàrquing situat en el Collado de San Miguel. Un cop completada la petita excursió hem anat al poble de Castilsabás, on teníem l'allotjament reservat.
Aquí tenim un petit muntatge de diapositives d'aquesta activitat, cedit per Edicions JGB per a tots els seguidors del blog:

---

---

ÀLBUM DE FOTOS

---

ENTRADES RELACIONADES:

Les ferrates de Rodellar, 2011

VF de la Morera de Montsant, 2003

Ferrata de Olvena, 2003

---